17 de març 2014

Opinió de Manel Larrosa: ‘Cotxeres de luxe’

iSabadell, Manel Larrosa, arquitecta i urbanista


Presoners de la ingenuïtat en pensar que l’administració podia ser més racional, ni que fos forçada per la crisi, varem pensar que s’havien deixat de banda les Cotxeres dels FGC previstes al Parc de Sant Julià. Vèiem les obres fins l’estació de Ca n’Oriac i pensàvem que allà acabaria l’obra.

Però les obres s’han iniciat i suposen un nou rècord mundial: unes cotxeres soterrades sota un parc que caldrà restituir. No solament soterrades, sinó molt profundes pel pendent creixent del terreny. Caríssimes i poc funcionals en ventilació, llum de treball, coberta simple, accessos, condicions laborals i de protecció contra incendis, etc.

Fa uns anys, en ple debat de Sabadell Cruïlla i amb els preus del projecte executiu varem demostrar que el preu de les cotxeres i cua de maniobres a Sant Julià (33 milions d’euros) permetien allargar la línia fins el Pla de la Bruguera i optar per unes cotxeres tipus nau industrial, com per exemple les que hi ha a Rubí en la mateixa línia dels FGC.

No solament no ha estat així, sinó que el plantejament d’allargar la línia, en la solució plantejada per les cotxeres, obligaria a creuar el bosc de Can Deu i realitzar una obra totalment soterrada fins Castellar, excepte el tram de viaducte sobre el Ripoll!

De què va servir el pacte ciutadà que va comprometre a la Generalitat, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç, la Fundació Bosch i Cardellach i els ciutadans de Sabadell Cruïlla en solucions raonables per arribar a Castellar? Clarament de res. Les dues administracions, que eren les primeres obligades al seguiment del procés, ens han menyspreat i el que havia de ser l’estudi informatiu de la traça fins Castellar ha servit per demostrar la seva inviabilitat, certament si es fa totalment soterrada, ja que no han estat ni capaços d’entreveure-ho de cap altra forma, tot i que els hem demostrat solucions possibles. Clarament una bufetada.

Segurament ens diran que han simplificat el projecte de les cotxeres, que n’han tret un immens aparcament soterrat abans previst, tot el que vulgueu…, però continua essent un luxe asiàtic, una plena irracionalitat.

El responsable màxim sempre és i serà polític, però el cas comença i radica sobretot en una greu responsabilitat tècnica o en la seva manca. Els projectes es fan servir com aproximacions a l’obra, o de simples autoritzacions per anar fent, més que de document d’un compromís públic. I això és greu especialment en els projectes dolents, com és el cas del de Sabadell comparat, per exemple, amb el de Terrassa. Que els projectes s’improvisen alegrement en tenim altres exemples, com en la rampa del passeig Manresa. Cap plànol aprovat la conté i és una solució apareguda sense legalitat en ple espai públic, per resoldre un aparcament que era dubtós i que ara, a més, és il·legal en el seu accés.

Mentrestant, a la gent de Gràcia i Can feu se’ls regateja el cobriment de la rasa per on ha de passar el ferrocarril que s’enfonsarà respecte del nivell actual. Se’ls escamoteja la tapa de la caixa que caldrà construir i que és de poca amplada, unes simples lloses prefabricades de llum homogènia i reduïda. A Sant Julià, en canvi, s’hi aboquen els diners.

La irracionalitat té encara altres elements preocupants sobre la capacitat de l’administració de realitzar projectes raonables: a Plaça Catalunya s’han projectat i aprovat unes obres d’allargament de l’estació sota el lateral de la Plaça per tal de fer una “cua de maniobres” que suposadament permetés realitzar més emissions de combois cap al Vallès. Per sort, l’ajuntament de Barcelona ha bloquejat el projecte per l’enorme impacte urbà que suposaria. Però el cas és que l’obra no fa cap falta en absolut (i així ho varem al·legar), ja que la simple organització dels serveis estalvia una fastuosa obra que tampoc no aportaria major capacitat. Al menys a Barcelona l’Ajuntament ha posat seny, mentre que en el cas de Sabadell l’Ajuntament, absent i desconeixedor, se supedita a una inversió pública absurda i costosa, mentre que no ajuda en la de Gràcia.

Farem alguna dia una comissió municipal o parlamentària d’investigació, balanç i llum sobre les obres dels FGC a Sabadell? En termes de país civilitzat és el que cal.

Com demostren algunes de la Generalitat, com són la línia L9 a Barcelona, o el carril Bus-VAO de la C-58, s’ha arribat a un greu estadi d’incompetència que no es resol només amb un canvi de conseller. La ciutadania ens mereixem alguna cosa més que declarar les culpes del govern antecessor. Ens mereixem un Parlament i un conseller capaços d’entrar en matèria i realitzar, per exemple, un llibre blanc. També en les obres públiques ens cal regeneració i no simple continuisme.