22 de maig 2014

Opinió de Manel Larrosa: ‘Prendre el pèl als veïns de Gràcia – Can Feu’

iSabadell, Manel Larrosa, arquitecte i urbanista


El Projecte Informatiu sobre el cobriment de les vies a Gràcia, reivindicat pels veïns i demanat d’estudiar per part de l’Ajuntament i les entitats que vam discutir tota la traça dels ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell, no deixa de ser una enorme presa de pèl.

De fet, ja hi estem acostumats. Res d’altre fou l’estudi de l’allargament a Castellar: fer un projecte ben car i demostrar que cal arxivar-lo. Llavors no es van tenir en compte les opcions més barates que havíem formulat i, així, van declarar mort el cas. Molt abans sí que ens van fer cas, quan pretenien enderrocar dos edificis a la carretera de Barcelona i extreure la tuneladora pel mig del carrer. Aquella vegada vam poder ajudar-hi. De la resta de debats sobre els pas dels FGC per la ciutat ara no hi entrarem.

A Gràcia, pretendre que integrar el pas del ferrocarril per la ciutat suposa una despesa de 25 milions d’euros és una bestiesa. Una despesa injustificable per cara (pel mateix preu podríem expropiar i fer fora tot el veïnat i també acabaríem el problema!). Però mirat el projecte, resulta que pretenen fer un túnel de tren en forma de sifó (!), que s’enfonsaria per sota el Passeig de Can Feu per tornat a pujar un cop passat i ho faria a un pendent més de cremallera que de ferrocarril.

El regidor municipal Ayuso s’ho va creure i el govern municipal diu que caldrà fer especulació immobiliària en solars fets en trossos de carrers per trobar els diners (caldria construir uns 3.000 habitatges per arreplegar prou plusvàlues, quan podem fer habitatge social més barat i sense plusvàlua, que especular no és obligat!).

Hi ha però opcions raonables per integrar millor el ferrocarril i fer-ho a partir de traçats ferroviaris tècnicament decents. Es tracta de fer un millor traçat de via, el que signifiqui el menor pendent i la mínima despesa energètica en el seu funcionament. És possible cobrir un tram més del que ara es preveu i integrar la resta molt millor sense l’agressivitat que significa un ferrocarril que ara passa no pas a nivell, sinó en alguns trams alçat respecte dels veïns i en força proximitat.

L’Ajuntament hauria d’haver fet els seus croquis fa temps i haver encarrilat i condicionat l’Estudi Informatiu, fet que permetria encarrilar una millora essencial d’una part de ciutat. Ajuntaments més competents així ho fan, s’arremanguen, però els incompetents, com el nostre, viuen en la ignorància i en el setè cel. I així estem.

Arribats a aquest punt, demanem accés a la Comissió d’Urbanisme i Territori de l’Ajuntament i poder-ho parlar. En els temps de Sabadell Cruïlla hi vam accedir una vegada, doncs ara demanem de tornar-hi. I val la pena que la ciutadania sàpiga que acaba essent més fàcil anar a una Comissió del Parlament de Catalunya que a una del nostre Ajuntament.

Foto portada: membres de la plataforma Soterrament FGC Ara!, intervenint al ple municipal. Autor: J.d.A.

17 de març 2014

Opinió de Manel Larrosa: ‘Cotxeres de luxe’

iSabadell, Manel Larrosa, arquitecta i urbanista


Presoners de la ingenuïtat en pensar que l’administració podia ser més racional, ni que fos forçada per la crisi, varem pensar que s’havien deixat de banda les Cotxeres dels FGC previstes al Parc de Sant Julià. Vèiem les obres fins l’estació de Ca n’Oriac i pensàvem que allà acabaria l’obra.

Però les obres s’han iniciat i suposen un nou rècord mundial: unes cotxeres soterrades sota un parc que caldrà restituir. No solament soterrades, sinó molt profundes pel pendent creixent del terreny. Caríssimes i poc funcionals en ventilació, llum de treball, coberta simple, accessos, condicions laborals i de protecció contra incendis, etc.

Fa uns anys, en ple debat de Sabadell Cruïlla i amb els preus del projecte executiu varem demostrar que el preu de les cotxeres i cua de maniobres a Sant Julià (33 milions d’euros) permetien allargar la línia fins el Pla de la Bruguera i optar per unes cotxeres tipus nau industrial, com per exemple les que hi ha a Rubí en la mateixa línia dels FGC.

No solament no ha estat així, sinó que el plantejament d’allargar la línia, en la solució plantejada per les cotxeres, obligaria a creuar el bosc de Can Deu i realitzar una obra totalment soterrada fins Castellar, excepte el tram de viaducte sobre el Ripoll!

De què va servir el pacte ciutadà que va comprometre a la Generalitat, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç, la Fundació Bosch i Cardellach i els ciutadans de Sabadell Cruïlla en solucions raonables per arribar a Castellar? Clarament de res. Les dues administracions, que eren les primeres obligades al seguiment del procés, ens han menyspreat i el que havia de ser l’estudi informatiu de la traça fins Castellar ha servit per demostrar la seva inviabilitat, certament si es fa totalment soterrada, ja que no han estat ni capaços d’entreveure-ho de cap altra forma, tot i que els hem demostrat solucions possibles. Clarament una bufetada.

Segurament ens diran que han simplificat el projecte de les cotxeres, que n’han tret un immens aparcament soterrat abans previst, tot el que vulgueu…, però continua essent un luxe asiàtic, una plena irracionalitat.

El responsable màxim sempre és i serà polític, però el cas comença i radica sobretot en una greu responsabilitat tècnica o en la seva manca. Els projectes es fan servir com aproximacions a l’obra, o de simples autoritzacions per anar fent, més que de document d’un compromís públic. I això és greu especialment en els projectes dolents, com és el cas del de Sabadell comparat, per exemple, amb el de Terrassa. Que els projectes s’improvisen alegrement en tenim altres exemples, com en la rampa del passeig Manresa. Cap plànol aprovat la conté i és una solució apareguda sense legalitat en ple espai públic, per resoldre un aparcament que era dubtós i que ara, a més, és il·legal en el seu accés.

Mentrestant, a la gent de Gràcia i Can feu se’ls regateja el cobriment de la rasa per on ha de passar el ferrocarril que s’enfonsarà respecte del nivell actual. Se’ls escamoteja la tapa de la caixa que caldrà construir i que és de poca amplada, unes simples lloses prefabricades de llum homogènia i reduïda. A Sant Julià, en canvi, s’hi aboquen els diners.

La irracionalitat té encara altres elements preocupants sobre la capacitat de l’administració de realitzar projectes raonables: a Plaça Catalunya s’han projectat i aprovat unes obres d’allargament de l’estació sota el lateral de la Plaça per tal de fer una “cua de maniobres” que suposadament permetés realitzar més emissions de combois cap al Vallès. Per sort, l’ajuntament de Barcelona ha bloquejat el projecte per l’enorme impacte urbà que suposaria. Però el cas és que l’obra no fa cap falta en absolut (i així ho varem al·legar), ja que la simple organització dels serveis estalvia una fastuosa obra que tampoc no aportaria major capacitat. Al menys a Barcelona l’Ajuntament ha posat seny, mentre que en el cas de Sabadell l’Ajuntament, absent i desconeixedor, se supedita a una inversió pública absurda i costosa, mentre que no ajuda en la de Gràcia.

Farem alguna dia una comissió municipal o parlamentària d’investigació, balanç i llum sobre les obres dels FGC a Sabadell? En termes de país civilitzat és el que cal.

Com demostren algunes de la Generalitat, com són la línia L9 a Barcelona, o el carril Bus-VAO de la C-58, s’ha arribat a un greu estadi d’incompetència que no es resol només amb un canvi de conseller. La ciutadania ens mereixem alguna cosa més que declarar les culpes del govern antecessor. Ens mereixem un Parlament i un conseller capaços d’entrar en matèria i realitzar, per exemple, un llibre blanc. També en les obres públiques ens cal regeneració i no simple continuisme.

21 de febrer 2014

Enterrar els Catalans

Manel Cunill - (Publicat al Diari de Sabadell, dijous 20 de febrer de 2014 )

Enterrar o soterrar els catalans fins al passeig de Can Feu? Segurament aquest és el dilema que hi ha sobre la taula des de fa més de 5 anys. Avui, s’entreveu que els responsables de governar la ciutat i el conseller del ram han decidit enterrar el projecte de soterrar el tram: Rambla Ibèria-Passeig de Can Feu. Una decisió desencertada de la qual lògicament no en faran ostentació pública.

Afegeix la llegendSabadell Estació, 1956
(Font: © Base cartogràfica ICC) 

L’arribada del tren a Sabadell data de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. La primera línia va ser l’actual R4 d’ADIF que l’any 1855 entrava a la nostra ciutat com a conseqüència del perllongament des de Montcada fins a Sabadell (Estació Sabadell Centre) de la Línia promoguda per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona. L’actual via de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va arribar a la ciutat el 1922 (Sabadell Estació) procedent de Sant Cugat del Vallès. Camins de ferro traçats fa 159 i 92 anys, respectivament, i que encara ens n’acompanyaran molts més.

Al llarg d’aquests anys el traçat d’aquestes vies ha estat molt similar a l’inicial. Les modificacions més substancials han estat el soterrament de determinats trams o bé el perllongament de la línia. En l’àmbit urbà de Sabadell l’arribada el setembre de 1925 de la línia del FGC a Sabadell-Rambla, amb tres anys de retard, va ser motiu d’un debat polèmic amb final satisfactori. El projecte de traçat en superfície pel carrer Horta Novella fins al centre es va traduir en un rebuig per part de la ciutadania i l’oposició política. En aquella ocasió, dirigida pel republicà Jaume Ninet Vallhonrat que en defensava el soterrament. Malgrat el seguidisme del llavors equip de govern al projecte de l’empresa promotora del ferrocarril i altres interessos, “el sentit comú” i la destresa de l’oposició va fer arribar a bon port el projecte d’un túnel.

El 1973 va entrar en servei el traçat soterrat a Sabadell de l’actual R4. Un altre projecte no absent de debat com va ser la Gran Via que naixia sobre de les vies cobertes.

Aquesta longevitat de les infraestructures i l’impacte que tenen sobre el territori, sigui urbà o natural, l’activitat econòmica i el benestar de les persones és el que recomana debatre amb profunditat i pluralitat la seva planificació i execució. En una escala de dècades o centúries no es perden els anys amb els debats sinó que es guanyen. Què hauria passat a Sabadell si Horta Novella hagués estat en superfície? En aquest país quan es nega el debat ciutadà i l’acord social sobre aquestes xarxes viàries o ferroviàries sovint s’amaga cert despotisme il·lustrat i partidari. Les obres del perllongament de la línia del FGC a Sabadell són una de les actuacions més significatives d’aquests darrers anys. En aquest context les dues propostes ciutadanes que s’han articulat han estat, per una banda, la continuïtat de la via del tren fins a Castellar del Vallès i, per l’altra, el soterrament fins al passeig de Can Feu. En aquest darrer cas amb l’embranzida de la Plataforma Soterrament FGC Ara!

Val a dir que el juliol del 2010 el Govern va resoldre l’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i el projecte constructiu del perllongament del soterrament de la línia de FGC a Sabadell des de la Rambla Ibèria fins al passeig de Can Feu (EI-TF-09408 i TF-09408) per un import de 554.937,01 euros. Aquest estudi és l’eina bàsica per poder executar el que s’hauria d’iniciar, ben aviat, a Sabadell. Ara bé, la fórmula de finançament “pactada” en el conveni entre l’Ajuntament i Generalitat per aquest nou tram de 400 metres és del tot inviable. Amb una lectura del contingut del conveni, i uns mínims coneixements urbanístics, es pot concloure que ja es va signar perquè mai fos possible executar aquest soterrament. En resum: es disposa de projecte (pas important i bàsic), però ningú vol pagar, i menys el titular de l’obra. Tot plegat sembla poc responsable.

La ciutadania no pot perdre l’oportunitat de soterrar aquests 400 metres des de Sabadell-Estació fins al passeig de Can Feu. Seria una acció que permetria disposar d’un nou passeig cívic i endreçar una part de la ciutat que ja ha pagat, amb escreix, les incomoditats de viure al costat de la via del tren.

Ara per ara, les obres continuen i la decisió tècnica de perllongar el soterrament es demora fins que no sigui viable. Una pràctica poc noble per part de l’Ajuntament i la Generalitat. En el conjunt de la inversió total d’aquest projecte ferroviari de país sembla ridícul que la Generalitat no vulgui assumir el cost d’aquesta actuació del tot modesta, però d’elevat retorn social i de millora urbana.