21 de desembre 2010

La tuneladora de Sabadell d’FGC arriba a l’estació de Plaça Espanya


La tuneladora que perfora el primer túnel del perllongament de la línia del Vallès d’FGC a Sabadell ha arribat a Plaça Espanya, la primera de les 4 estacions previstes al llarg del recorregut. Així, la màquina ja ha perforat 0,6 dels 2,9 km totals de túnel previst des del pou d’atac del Parc del Nord fins a Sabadell - Estació. Ara es duran a terme els treballs de manteniment necessaris per a garantir el seu correcte funcionament. En total, l’actuació abasta prop de 5,2 km de longitud i comporta una inversió de prop de 400 MEUR.

La tuneladora que excava el primer túnel de 2,9 km de longitud del perllongament de la línia d’FGC entre Ca n’Oriac i Sabadell - Estació ha arribat ja a l’estació de Plaça Espanya, la primera de les 4 previstes en el recorregut.

D’aquesta manera, la màquina ha perforat 0,6 km de túnel, des del pou d’atac del Parc del Nord. Ara, els treballs a Plaça Espanya se centraran en el canvi d’eines de tall de la tuneladora, per garantir el seu correcte manteniment, perquè pugui continuar avançant en direcció a Eix Macià.

Es preveu que cap al febrer torni a arrencar la màquina, un cop es completin les tasques de manteniment de la tuneladora i la construcció de l’estructura d’empenta necessària perquè continuï la perforació del túnel.

Es tracta d’una tuneladora de tipus EPB, de 6,8 metres de diàmetre, 116 metres de longitud i 550 tones aproximadament, amb un capçal preparat per a excavar sòls sota el nivell freàtic.

El tram de túnel entre pantalles

Paral·lelament al tram de 2,9 km de túnel que es construeix amb tuneladora, entre el Parc del Nord i Sabadell - Estació, el DPTOP treballa en un altre tram de 0,7 km de túnel que s’ha construït entre pantalles, entre Parc del Nord i Ca n’Oriac. Així, ja s’ha executat tot el túnel i ara s’estan duent a terme els treballs previs a la urbanització de la superfície.

Avancen les obres a les estacions

D’altra banda, pel que fa a les estacions, les tasques es concentren en 3 de les 4 noves previstes :

  • Sabadell - Estació: a mitjans d’octubre es va iniciar la construcció del gruix dels treballs de l’estació provisional i del pou de sortida de la tuneladora. En aquest sentit, s’estan construint els murs pantalla del pou de sortida de la tuneladora.
  • Plaça Major: es treballa en l’excavació del recinte, i ja s’ha arribat sota el nivell -2.
  • Eix Macià: continua l’excavació del recinte de l’estació. Els treballs se centren ja en la cota prèvia al nivell de vies.
  • Plaça d’Espanya: ja s’ha excavat totalment una part del recinte de l’estació, concretament la banda per on ha arribat la tuneladora. Ara, les tasques continuaran a l’altra banda, per enllestir l’excavació de les terres i garantir l’avanç de la tuneladora.

Properament, s’iniciaran també les obres de l’estació de Ca n’Oriac i de les cotxeres del final de la línia.

5,2 quilòmetres i 4 noves estacions

Des de la primavera del 2008, el DPTOP està duent a terme obres per a perllongar la línia del Vallès d’FGC a noves àrees de Sabadell, que servirà per dotar la ciutat d’una línia de metro urbà que donarà servei a 7 milions d’usuaris cada any amb una inversió propera als 400 MEUR.

L’actuació abasta en total una longitud de 5,2 quilòmetres, que inclou un nou tram de línia de prop de 4,4 km, dels quals 2,9 km seran pròpiament de túnel amb tuneladora, i 0,7 km seran túnel entre pantalles. Les obres comprenen la construcció de 4 noves estacions (Plaça Major, Eix Macià, Plaça Espanya i Ca n’Oriac), la reforma i soterrament de l’estació existent de Sabadell-Estació i la construcció d’unes cotxeres al final de línia.

D’altra banda, es treballa també en la redacció dels projectes per definir l’ampliació del soterrament de la línia existent al llarg de 400 metres més, amb l’objectiu d’integrar-la als barris de Gràcia i Can Feu.

Bloc PTOP

15 de desembre 2010

Hipòtesi d'un traçat més econòmic i raonable per arribar amb FGC a Castellar

Aquesta hipòtesi partiria dels elements següents:
·Una situació el més urbana possible de les estacions i en particular de la prevista al Pla de la Bruguera.

imatge - 2

Un aprofitament de les obres actuals i un abaratiment de costos (imatge 2)

L’opció implica les següents accions particulars:
  • Situació de l’estació de Sabadell al carrer de Corones, en comptes del carrer de la Bonaigua (veure imatge-2).

  • Aprofitament del túnel construït actualment a la ronda de Navacerrada com a part de la cotxera i situació de la resta, específicament de la part de manteniment i reparació, a l’inici del Parc del Nord, tot estalviant cost i impacte sobre la part més verda del parc (veure imatge-2).

  • Menor tram en túnels en el conjunt de l’opció, amb l’estalvi econòmic que aquest fet representa. No caldria travessar el bosc de Can Deu amb opcions costoses i major recorregut i pendents, tal i com preveu l’estudi informatiu (veure imatge 1).

  • Situació central de l’estació del Pla de la Bruguera, d’acord amb les anàlisis on es demostra la seva millor localització en aquest punt.

  • Situació de l’estació del nucli urbà de Castellar a la plaça de Catalunya, amb la possibilitat de la seva continuació futura en direcció Sentmenat.
La hipòtesi proposada per Tren Castellar Centre suposaria l'estalvi del 46% del cost total respecta el traçat que proposa l'Estudi Informatiu.

recorregut en superfície

ídem en túnel

viaducte

total recorregut

Estudi Informatiu

0

170.898

13.200

184.098

Alternativa

7.977

83.244

8.500

99.721

Valors relatius de costos en ambdós recorreguts (milers d’euros):

Estudi ubicació estació zona urbana / Estudi ubicació estació zona industrial / Estudi traçat des de Sabadell fins a Castellar / Estudi estació de Ca n'Oriach

25 de novembre 2010

Estació de FGC a plaça Catalunya: visió de futur

Aquest estudi avalua les dues hipòtesis plantejades sobre l’emplaçament de l'estació al municipi:

1- A la plaça de la Fàbrica Nova, al peu de la carretera B124, segons les previsions de l’Estudi Informatiu.

2- A la plaça de Catalunya, amb opció de futura prolongació de la línia a Sentmenat, segons la proposta alternativa de traçat de la línia des de Sabadell.

En l'estudi s'ha calculat la distància des del centre de diferents sectors del municipi per obtenir el recorregut mig del conjunt de la població segons deu desplaçaments tipus.
En ambdós casos s’han considerat els sectors del nucli urbà i no els de les urbanitzacions, en els quals es considera que el desplaçament es farà amb cotxe segurament millor a una estació al pla de la Bruguera, amb aparcament i allunyada del nucli on resultarà més complicat l’aparcament.

Els resultats fan palès que ambdues estacions se situen en una coincidència pel que fa al llindar d'ús respecte de la població.

L'anàlisi del servei de els dues estacions respecte de les distancies més curtes de mil metres ens diu que l’estació de Plaça Catalunya té el mateix llindar d’ús que l’estació de la Fàbrica nova.

Si fem el càlcul per a les majors distàncies dins el nucli, la situació de la Plaça Catalunya redueix els majors recorreguts, ja que hi ha menys ciutadans allunyats.

En conclusió: L’opció de l’estació a la plaça Catalunya conté les mateixes avantatges que a la plaça de la Fabrica Nova, potser amb algun de millor fins i tot, però a més queda oberta a la possibilitat de l’allargament de la línia cap a Sentmenat, la qual cosa és una opció de futur valuosa.

Estudi ubicació estació zona urbana / Estudi ubicació estació zona industrial / Estudi traçat des de Sabadell fins a Castellar / Estudi estació de Ca n'Oriach

24 de novembre 2010

L'estació dels FGC a Castellar del Vallès en l’àmbit industrial

Aquest estudi ens serveix per avaluar dues hipòtesis sobre l'emplaçament d'aquesta estació:

1.- Al costat de la B124, propera a Sony, segons les previsions de l’Estudi Informatiu.

2.- Al centre del Pla de la Bruguera, en l’actual aparcament de camions, segons la proposta alternativa de traçat de la línia des de Sabadell.

El resultat d'aquest estudi, ens diu que per un nombre de 13.242 ocupats teòrics la distància recorreguda cap a l’estació de la B124 seria un 9% més elevada que en la solució del Pla de la Bruguera. En aquest estudi s'ha contemplat com si el pla parcial de Can Bages estigués plenament desenvolupat.

En el cas que contemplessim només els desplaçament menors o iguals a 1.000 metres, el resultat que obtenim de persones que poden utilitzar l’estació del Pla del Bruguera supera en un 64% respecte de la situació de l'estació a la B124. Amb aquestes consideracions, l’estació al pla de la Bruguera ens apareix clarament millor situada que l’estació al peu de la B124.

En Conclusió: L’opció de l’estació al pla de la Bruguera conté majors avantatges que l’estació situada a la B124, proposada en l'estudi informatiu.

Amb tot hi ha encara un motiu complementari en l’opció millor en l’estació al Pla de la Bruguera que és al seva centralitat i la seva capacitat per endegar un procés de modernització del parc industrial del Pla de la Bruguera. Aquest emplaçament se situa al mig de la carena de la plana (una suau carena), en un sòl central situat en un eix d’equipaments, espais verds i sòls de propietat municipal. Aquest factor afavoriria la possibilitat de la reconversió de determinats sòls públics en espais de serveis terciaris (oficines, acadèmies, laboratoris, etc.) que podrien ser generats per la centralitat de l’estació i que constituirien factors econòmics importants de desenvolupament i rendibilitat de la inversió pública que representa la infrastructura del tren.

Estudi ubicació estació zona industrial / Estudi ubicació estació zona urbana / Estudi traçat des de Sabadell fins a Castellar / Estudi estació de Ca n'Oriach

18 de novembre 2010

Compte! No perdem el tren!

L’acord signat a Sabadell per l’Ajuntament de la ciutat, la Cambra de Comerç (no oblidem el seu àmbit comarcal), Sabadell Cruïlla i la Fundació Bosch i Cardellach, ara fa dos anys, certificava el compromís d’arribada del tren a Castellar del Vallès, entre d’altres.

També ho contempla així el Pla Director d’Inversions (PDI 2009-2018) i la presentació feta pel DPTOP (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) a l’Ajuntament de Castellar del Vallès que explicava l’estudi informatiu, pendent d’aprovació, que planteja el perllongament del tren dels FGC de Sabadell al nostre municipi.

Fins aquí tot correcte.

Ens preocupa, i molt, el volum total del cost del projecte, 320 milions d'Euros, que dificulta les seves possibilitats reals d'execució i minva la seva rendibilitat global, l’impacte ecològic de la primera part del traçat i les ubicacions proposades per les dues estacions: B-124 (prop de la Sony) i Espai Tolrà.
Creiem que cal una major reflexió del projecte i un aprofundiment del debat per tal de millorar la rendibilitat i les prestacions del tren.
Cal avançar la ubicació de l’estació de la B-124 a la zona de l'aparcament de camions per potenciar el polígon industrial ja consolidat i la seva àrea de serveis. També cal ubicar l’estació de l’Espai Tolrà a la Plaça Catalunya fent possible un perllongament posterior a Sentmenat, Caldes i Granollers. Així es facilitaria la demanda futura sense perdre centralitat pel que fa al gruix de població beneficiada pel servei. Una altra aposta ferma és la rebaixa de l’impacte ecològic i el cost de la inversió en el primer tram.

És per a tot això que, la PTCC (Plataforma Tren Castellar Centre) oferim la nostra col•laboració a l’ajuntament i ens exigim a tots plegats, institucions, partits polítics locals i ciutadania un superior nivell d’implicació i demanem un esforç de revisió del projecte per part del DPTOP i una consideració positiva per part del consistori dels plantejaments aquí exposats que creiem que redundaran en una major eficàcia, un major servei, un menor cost, i unes expectatives de futur més obertes a la comarca.

Amb l'actual projecte la via de Ferrocarrils de la Generalitat serà un cul de sac. Amb les nostres propostes, el Tren o Metro del Vallès Occidental es pot prolongar en un futur cap a l'est i arribar fins i tot a la capital del Vallès Oriental.

No cal tancar de pressa i corrent un projecte informatiu car i mancat de visió de futur. Que la immediatesa de les eleccions no ens faci tancar un procés administratiu en funció de la immediatesa dels rèdits polítics. No perdem el tren.

Estudi ubicació estació zona urbana
/ Estudi ubicació estació zona industrial / Estudi traçat des de Sabadell fins a Castellar / Estudi estació de Ca n'Oriach

27 d’octubre 2010

Ara per a ara, hi ha greus dificultats perquè el tren arribi a Castellar

Article de Manel Larrosa publicat al Diari de Sabadell el 26-10-2010

La documentació del Pla Director d’Inversions (PDI) en transport col•lectiu de la regió metropolitana, 2009-2018 (PDI), ens diu que el projecte de l’allargament des de Sabadell a Castellar és l’últim projecte en possibilitats de materialitzar-se.

Aquest fet es deu a la seva baixa, o fins i tot negativa, rendibilitat respecte de la resta de projectes.

Podem fer veure que aquests fets no existeixen, o podem posar el toc d’alarma que correspon.

Per tal que l’allargament es fes, primerament es realitzarien les inversions d'altres projectes, la majoria dels quals són dins l’àmbit del Barcelonès. I tot i que es parli de Castellar, es deixa de banda la línia FGC de Sabadell direcció Granollers que fou motiu d’un debat tant sòlid com el de l’allargament cap a Castellar. Es pot dir que els documents del PDI són de moment encara un avantprojecte i és cert, però el seu signe és molt definit. Només una nova línia dels FGC de Barcelona (Poble Nou) fins la Universitat Autònoma comptaria amb possibilitats reals.

Per salvar aquest greu problema cal arremangar-nos. Primer reconèixer les dificultats i no amagar el fet i en segon lloc endegar un treball per resoldre-ho.

Hi ha dos camins que cal recórrer i que ningú no farà per nosaltres.

El primer camp a treballar és el cost del projecte. Pensar que anirem de Sabadell a Castellar totalment soterrats, excepte el viaducte del Ripoll, és un luxe prescindible. Hi ha alternatives possibles més simples, sense impacte, assumibles i que cal treballar.

El segon camp és demostrar que els càlculs de la rendibilitat són esbiaixats i que ens perjudiquen. Això sembla, dit així, presumptuós i exagerat. Però no ho és.

Ens explicarem.

La rendibilitat es mira dividint la inversió, o cost de la construcció, pel nombre de possibles viatges que s’estima hi haurà. En el cas de les inversions del metro de Barcelona els viatgers són molt nombrosos. Cert, però el seu viatge en mitjana només és d’uns quatre quilometres. En canvi en rodalies, com seria el cas dels FGC des de Castellar, el viatge mig és de l’ordre de quatre vegades més llarg. Per exemple, és clar que encara que hàgim de construir uns quatre quilometres de línia fins a Sabadell, una gran part dels viatges serien més llargs, fins la universitat Autònoma, o fins Barcelona mateix. Si tota la inversió la imputem als quatre quilometres des de Sabadell a Castellar, ens estem enganyant. Per fer-ho bé caldria sumar els desplaçaments de la gent, no el seu simple nombre.

El PDI que es va aprovar l’any 2000 va seguir el mateix esquema que fa ara en la seva revisió (2009-2018) i afavoreix descaradament els usuaris del metro: molts milions, però en viatges curts i deixa de banda la perifèria regional on, des de fa més de quinze anys, l’ús dels ferrocarrils supera de llarg l’ús del metro. Si compteu la gent a les andanes o a les escales veureu més gent en el metro que en les rodalies, però si la compteu dins els combois hi ha més gent i quilòmetres recorreguts a les rodalies regionals.

Aquest criteri és clau. Només si el PDI calculés en termes de milers de quilometres recorreguts pels viatgers, en comptes de nombre de viatgers, quedaria clar que els càlculs de la demanda són esbiaixats a favor d’unes inversions sempre centrals al Barcelonès i amb oblit de la perifèria.

És fort, però real. En mig d’un gruix de xifres impressionant, els documents tècnics del PDI parlen de rendibilitats, de taxes de retorn de la inversió, de multicriteris, etc., però el fet de fons que cal discutir és si hem d’acceptar l’aparença: el nombre de persones que es mouen en els vestíbuls, o la realitat del servei: la gent que hi ha dins dels combois, o sigui el nombre de quilometres que fan els trens i amb quanta gent dins.

A Barcelona, l’existència d’una densa xarxa i moltes línies radials sempre afavoreix que tota nova inversió multipliqui la seva eficàcia. En canvi, quan calculem el valor possible de la línia de Sabadell a Castellar, perquè no hi fem al mateix temps la hipòtesi complementària de la línia de Sabadell a Granollers?, o amb un servei establert al llarg de la línia actual de RENFE de Granollers a Martorell?. Un millor servei al Vallès multiplicaria, en aquest cas, les opcions des de Castellar i cap a Castellar. Però això mai no ho fan i succeeix el que hem vist: la condemna de la línia de Castellar com a “no rendible”.

Fa un temps ens van donar la raó en una reivindicació: l'allargament dels FGC fins Castellar. Hi van destinar diners a estudis i la realitat és que no hi creuen. Uns altres estudis ho han posat molt difícil. Ens quedarem aturats davant aquest fet ? Estem segurs que la ciutadania no ho vol. Però el que està per veure és si els nostres representants polítics juguen al joc del rei nu al que volen veure vestit.

Com el nen del conte, denunciem que hi ha molt teatre.

A no ser que ens arremanguem, de tren a Castellar, com també cap a Polinyà o Palau-solità i Plegamans, serà per a les calendes gregues.